|
| |
Amb l'arribada del cristianisme, les creences ancestrals van intentar ser suprimides. Una manera de fer-ho va ser cristianitzant els esperits i déus d'abans, així santa Bàrbara i sant Marc, protegirien del tro, sant Antoni Abad protegiria el bestiar, sant Joan Baptista les aigües, etc., etc.
L'altra tendència va ser l'anatema: les antigues divinitats eren el mal, dimonis i mals esperits. Així els palaus de cristall de les dones d'aigua es van tornar coves fosques, sinistres. De noies boniques van tornar-se velles lletges i esparracades. de fades benefactores van passar a ser fades maleïdes: les bruixes |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Les bruixes en la llegenda
|
|
Ëssers associats amb les bruixes
|
Els maleficis |
|
La bruixeria benèfica |
| |
LA HISTÒRIA |
|
|
| |
A l'edat mitjana els límits entre màgia, religió i ciència no estaven gaire definits. La bruixeria representa l'àmbit salvatge de la religió, les creences no domesticades per l'església. Sempre té un fons popular, fruit d'una religió que no sempre coincideix amb l'oficial. Aquesta arrel popular dierencia la bruixa del mag o nigromàntic, clergue erudit que fa màgia ritual, treta de l'estudi de llibres antics. La bruixa, però, ha heretat els seus poders de la mare o l'àvia o els ha aprés d'una altra bruixa, sempre són coneixements populars i de transmissió oral. |
| |
La bruixeria va ser perseguida a Catalunya, com a la resta d'Europa a l'edat moderna, especialment entre 1618 i 1622, en que van ser penjades, que no cremades, quasi quatre-centes dones. Al segle XV la bruixeria es començava a veure com una religió paral·lela, amb litúrgia pròpia, presidida pel diable, que conspira contra l'església oficial. A Viladrau, poble de 80 cases (uns 350-400 habitants) van ser executades 14 dones, quasi bé un 4% de la població. La bruixa històrica sol ser una dona de condició humil, analfabeta i d'edat avançada, que viu sola, és soltera o vídua, i viu allunyada de la col·lectivitat. Els hi atribuien poders sobrenaturals o, senzilament, eren deformes, tullides, geperudes...
|
| |
LA LLEGENDA |
| |
 |
Bruixa: El seu poder es deriva d'un pacte, normalment sexual, amb el diable. Amb aquest participa en aplecs (akelarres) al que hi viatja gràcies a uns ungüents. La bruixa, a casa nostra, mai viatja amb escombra, sinò que surt volant per la xemeneia. A aquests ungüents se'ls hi ha donat una explicació psicotròpica: un paràsit del sègol (actualment fet de manera aintètic s'anomena LSD), el cànem, la belladona, el cascall, el reig bord... i el vi, com no. |
| Fetillera. És una bruixa però sense el satanisme. Curacions i maleficis depenen d'un coneixement de la botànica i del curanderisme, basat en el vudú i la magia simpàtica. Les fetilles són els encantaments, bons o malèfics, que fa servir, realitzats damunt d'objectes com pels roba interior de la víctima, objetes de la seva propietat (ganivets, tasses...), ninots, herbes.. |
| |
Com s'arriba a bruixa? Es pot arribar a ser una bruixa per tres camins diferents: |
| |
|
|
Tenir un poder innat, per exemple per haver nascut en un poble on totes les dones són bruixes com Vallgorguina o Altafulla |
| |
|
|
Fer un pacte amb el diable |
|
| |
|
|
|
Seguint un ritual concret: es despullaven i es fregaven contra un matoll espinòs i amagaven la roba. Així podien volar cap a l'aquelarre, al tornar repetien la operació i esdevenen dones “normals”. Si algú els prenia la roba podia aconseguir el respecte de la bruixa per ell i la seva família a canvi de retornar-la. |
|
|
|
|
| |
ÉSSERS ASSOCIATS AMB LES BRUIXES |
|
| |
Papallona Follet |
És una aliada de les bruixes. És una papallona o falera grisosa que entra a les cases en fer-se fosc i hi escampa malures tot espolsant-se les ales. Duu un verí mortal i quan es posa al cap de les persones és un averany de mort |
| |
|
Figures, aparicions, espectres, molt sovint relacionats amb el món de les bruixes. |
| |
|
|
| |
|
ALGUNES BRUIXES |
 |
| |
Dosrius |
Quan el rector preparava la comunió li va aterrar la bruixa als peus. La bruixa enfadada li va prendre la caldereta dels aspergis. La van trobar, abonyegada en un lloc llunyà. |
| |
| |
Girona |
És una de les gàrgoles de la catedral. Diuen que va passar amb el sac de les pedregades quan van sonar les campanes. ella i pedregada van quedar petrificats per sempre. |
| |
| |
La Quar |
Les nits de lluna vella fa ballar els follets de la contrada. la resta del temps fila llana i viatja per veure les veïnes. |
| |
| |
Vallgorguina |
Viu sota la Pedra gentil. Des d'allà convoca altres bruixes per fer pedregar. |
| |
| |
Vilopriu |
Un dia que a Vilopriu feia una gran pedregada, es va sentir com a dalt dels núvols deien: "Pepa, gira't per aquí!". Van engegar uns quants trets al núvol amb bales beneïdes. L'endemà la sastressa del poble, que es deia Pepa, va comparèixer amb la cama trencada. |
|
| |
| |
Arenys de Munt |
Un capellà els va engegar una puntada de peu i la sabata va enfilar-se núvols amunt. La van trobar més enllà del terme i tota masegada. |
| |
| |
Canigó |
Es reuneixen al cim del Tretzevents. des d'allà criden les pedregades picant amb una verga tres cops damunt l'estany de Calandrà. |
| |
| |
Llers |
Van encapçalar una expedició de totes les bruixes de l'Empordà per aterrar el campanar de Figueres. El campaner va reaccionar a temps però, encara ara, el campanar resta estroncat. |
| |
| |
Sarroca de Bellera |
Es va endur un nadó sense que ningú se n'adonés. |
| |
| |
Terrassa |
S'ajunten al pla del Bonaire i provoquen pedregades orinant juntes en un forat i picant el líquid amb unes vergues. |
| |
| |
Vallbona de les Monges |
Viuen en coves que hi ha en un tossal proper. sempre van descabellades i més es pentinen quan plou i fa sol. |
| |
Bruixes-anguiles d'Usall |
És la primera i única llegenda relacionada amb el fenomen dels bullidors (surgències que afloren aigua de manera inesperada de les esquerdes del subsòl del pla d'Usall-Martís, estany de Banyoles). Amb el funcionament dels bullidors la gent d'aquell veïnat demana el rector que beneeixi el terme ja que quan l'aigua aflora de les esquerdes entren en escena les bruixes d'Usall. Més tard aquestes bruixes es transformen en anguiles i la gent aprofita l'ocasió per anar-les a pescar. |
| |
| |
MALEFICIS |
|
| |
encortar |
Encanteri o malefici que priva a la víctima de qualsevol moviment. |
| |
mal mirar ullprendre
|
Llençar un malefici. Embruixar amb la mirada. És el gran consol dels febles i cobards , dels qui nomès poden ferir encobrint-se en la fosor... |
| |
encantament |
A través del cant o d'alguna fòrmula màgica té per objecte fer que les persones, bèsties o coses a les que va dirigit es disposin de manera que se'n pugui obtenir un avantatge |
| |
encís |
És la realització d'algun desig a través de procediments estranys, sense relació amb l'objecte buscat. Aquí es perd tota traça de lògica, perexemple per conèixer el pensament dels altres s'ha portar a la butxaca una sargantana viva dins d'un canotet (!) |
| |
estàtues de cera |
A través d'una imatge de cera i repetint unes determinades oracions en un determinat temps s'infringia el mal desitjat, normalment la mort, a l'enemic. (qui deia que el vudú era un invent caribeny?) |
| |
dels budells |
Per perjudicar algú dels budells s'agafa una corda i s'omple de nusos recitant una oració malèfica. |
| |
del cor |
S'agafa un cor de xai i es trosseja dient l'oració malèfica. |
| |
responsos de la mort |
Els canta la bruixa o el bruixot cremant un ciri cap per avall. Tal i com es va consumint el ciri es va corsecant el destinatari. |
| |
salm d'en Banasta |
Oració inventada per un samaire anomenat Banasta. serveix per fer patir fins a morir. L'oració diu així: |
| |
|
| |
|
|
Domine secula seculorum, per tota criatura que t' ama gloria fica. |
| |
|
|
Al peu llamp del Cel, la cama arrastrada, a les cuixes un eixam de bruixes, |
| |
|
|
al melic un fatic, als pits uns escorpits, |
| |
|
|
al coll un bon goll, a la boca una serpota, |
| |
|
|
al nas un crancas, als ulls uns bons bulls, |
| |
|
|
a les orelles un eixam d'abelles, al cap un bon patac... |
| |
|
Segueix recitat al revés acabant al començament, d'aquí prové la dita de «fer dir els salms al revés». |
| |
REMEIS CONTRA ELS MALEFICIS: Remeis, conjurs i talismans |
| |
|
Posar-se alguna peça de roba al revès |
|
| |
|
Tenir ruda plantada en un test, fregar les portes i finestres amb all o posar cortines vermelles |
| |
3 |
Posar quatre pedres de bruixa (sílex) sota la teulada, orientades als quatre punts cardinals |
|
| |
4 |
Guardar en un calaix, el primer de gener un tros de pa. Això ho ha de fer el més vell de la família. Com més engrunes s'amunteguin, més protecció |
|
| |
5 |
Col·locar a les portes i finestres els rams i palmes beneïts el diumenge de rams. Amb les palmes es fan creus. També s'utilitzen ferradures, potes de senglar o potes de gall |
|
| |
6 |
Fer la figa. Gest fet amb la mà que protegeix de les bruixeries: |
|
| |
|
|
davant una bruixa: tancant la mà i ficant el dit gros entre l'índex i el mig. |
|
| |
|
|
davant un bruixot: tancant la mà i estirant el dit mig. |
|
| |
7 |
Oracions màgiques. Tot tipus d'oracions tant màgiques, que servien per demanar a Déu, la Verge o els sants la fi d'una tempesta, una sequera, etc., com santes, aquelles que servien per guarir algú ja fos embruixat com no. |
|
| |
|
|
|
| |
Es fan servir molts altres amulets i talismans |
| |
|
Ossos de mort , especialment d'un geperut, donen molta sort en el joc, al Pirineu els pastors creien que aquest amulet els proporcionava un gran domini sobre el remat |
| |
|
Les monedes de Carles II, o les monedes de plata i or situades sobre l'altar, sense que el sacerdot ho notés els dies de Nadal o les dues Pasqües |
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
BRUIXERIA CURATIVA O BENÈFICA
No som masclistes no! Les bruixes són dolentes sistemàticament ( i, a més lletges), però els homes que practiquen les arts antigues i amagades ho fan a fi de bé, a casa nostra els bruixots són bons, faltaria més! No hi ha ritus d'iniciació pels curanderos. Molts ho son pel fet d'haver nascut un dia determinat o en un ordre determinat dins la família, per pertanyer a una família determinada, o bé per estar tocats de la gràcia . Els seus dons requereixen que hi hagi plena comunió entre curandero i pacient. El pacient ha de creure plenament en els poders del personatge |
| |
|
|
|
|
|
|
Curandero.- Nom genèric que s'aplica als que curen sense ser metges. |
|
| |
Tallanúvols (Nuvero, Espantanúvols o Esbarriabromes) .- Bruixot benèfic. Té el poder de tallar els núvols i desfer la tempesta. |
| |
Desagullador.- Cura rampa, dolor i punxades, recitant oracions, sense que el pacient el vegi. Cura a distància homes i bèsties. |
| |
Desembruixador.- Treu el mal produït per les bruixes |
| |
Endevinaire.- Guareixen malalties de la pell: l'herpes assecant un tió prop del foc; berrugues, tirant a un pou tants fesolets com berrugues es volen treure i recitant oracions; les febres palúdiques, fent bullir claus. |
| |
Endevineta.- Veuen a través de cossos opacs. Guareixen tots els mals, especialment la ràbia. És un poder adquirit. |
| |
Oracioner.- Poder innat que tenen els nascuts per Setmana Santa. Curen de tot remugant lletanies un cert nombre de vegades. Cada mal té al seva oració. |
| |
Saludador.- Poder innat que tenen els nascuts les nits de Nadal i Sant Joan. Tenen gravada una creu al paladar. Tenen un poder curatiu general, beneeixen la part delicada o imposant-hi les mans. |
| |
Samaire.- Variant de l'oracioner. Actua de manera preventiva. reciten oracions que porten sort, eviten certes malalties i preserven els mals. També poden utilitzar-les per fer el mal. |
|
Saurí.- Persones amb el poder de copsar corrents i mines d'aigua amb una extremitat del cos o a través de la vibració d'una vareta o d'un pèndol. |
| |
Senyador.- Variant de l'oracioner, també és innat. Complementen el poder de l'oració senyant i fent signes cabalístics. |
| |
Setè.- Poder innat que es dóna quan s'és el setè fill els altres germans són del mateix sexe. Curen tocant la part adolorida, especialment cremades i mossegades de gossos. |
| |
Trencador.- Variant del senyador. Trenquen el mal amb signes i creus. Curen a distància angines, enyorament, mal de ventre, enaiguament, espatllat i poca cosa més. |
| |
Menador.- Sovint són captaires o rodamons i no han de tenir cap tara física. Si són tractats amb rebuig o se'ls nega l'almoina poden atiar eixams de serps, gripaus, llops, rates, guilles, formigues, talps i altres bestioles nocives contra conreus i cases. Fan servir vares d'avellaner o sanguinyol encantades |
| |
Guilloter.-Guarda l'aviram de la rapinya de les guilles amb oracions i encanteris com fer cercles de foc o ofrenar la gallina més grassa. |
| |
Llobater.-Conjurador que protegeix els remats dels atacs del llop resant el parenostre del llop. |
| |
Cridavents.- Pot provocar vent servint-se d'una manxa i d'oracions i comjurs.. Hom creu que esmolets i estanyapaelles porten el vent ja que el criden amb la mola. |
| |
Caterins.- Nascuts per Santa Caterina, tenen la roda de la santa gravada al paladar, dominen el foc i les brases. Guareixen les cremades |
| |
Fogadors o llorencers.- Iniciats per Sant Llorenç, guareixen les cremades |
| |
Rabiadors.- Relacionats d'alguna manera amb el gos de Sant Roc, tenen el poder de guarir de la ràbia |
| |
Adobadors.-Curen ossos espatllats i desllorigaments |
| |
Curadors.- Curen lligaments de nervis, punxades, "mals dolents", hèrnia o desllorigaments |
| |
Sagnadors.- Apliquen sangoneres als malats. |
| |
Partegasses i enconadores.- Mena de llevadores |
| |
Tirapits.- Dones que posen els mugrons a punt a les mares que han d'alletar |
.
|
|
|
